(Publicat al bloc, “Cinc Homes a Casa” del Criatures del Diari ARA)
Tinc quatre fills i tot són nois. I aquesta setmana que el Criatures dedica la seva portada a les famílies nombroses he volgut estrenar el blog parlant dels avantatges, també molt nombrosos, de viure amb molts fills tombant per casa. Reconec que em va costar de dir a la gent que esperava el meu quart fill per evitar les cares de sorpresa i l’interrogatori de tercer grau. Ja us ho podeu imaginar: un altre nen? que busqueu la nena? que voleu un equip de bàsquet? que no teniu tele? i cares consternades.
En ple segle XXI tenir quatre fills potser no és l’opció més habitual però he volgut fer una llisteta de les coses boníssimes que implica tenir una família (molt) nombrosa.
- Ningú et dona consells ni et fan sentir mare inexperta. Les infermeres, que dominen tots els camps del saber de la criança, ja ni tan sols gosen a acostar-se a l’habitació. Et deixen fer i és fantàstic. Quina diferència quan amb el primer em miraven amb cara de Rottenmayer i em deien “a ver mamá, este niño llora de hambre”. Amb el quart només venen a saludar i t’escolten com si fossis una gurú de la maternitat. I això es fa extensible a mares, sogres, veïnes i diferents tipologies alliçonadores. Quan tens més de dos fills, callen per sempre.
- Passes el postpart sense visites. No ens enganyem, la gent ja ha vingut dues vegades per casa i ha portat dos regals. A mesura que tingueu més fills tindreu menys visites i un postpart relaxat per gaudir amb el vostre nadó. Tranquils, els amics de debò, segueixen venint.
- Com més fills, menys plors. Aquest punt no el tinc demostrat científicament, m’haureu de donar els vostres punts de vista. Però diria que el fill tres o quatre, plora en menys quantitat i intensitat quan és un nadó. Suposo que ha descobert la millor opció és estar calladet i tranquil.
- Et poden convalidar dos cursos (com a mínim) de pediatria. Saps les dosis de memòria de Dalsy i Apiretal i carregues xeringues a les fosques i amb els ulls mig clucs. Ni en Harry Potter prepararia pòcimes amb més precisió que la mare de família nombrosa. He omplert tants gotets de xaropets rosats que tinc temptacions de posar-li una maduixa, fer una foto i penjar-la a l’instagram.
- Tens tots els grups de mares del whatsapp silenciats. Tots, tots. Al capdavall ja sabem que un 75% dels missatges són per dir “ok”, “gràcies” i “no, el meu fill no ho té” unes vint-i-sis vegades.
- Et simplifica la vida a l’hora de fer plans perquè ja els fan per tu. El canvi bèstia és de zero fills al primer. Després, amb els altres, ja comptes matinar els festius, passar les tardes suant als vestuaris de la piscina, anar als sorollosos aniversaris infantils i explicar que has passat el cap de setmana a Urgències, Resort and Spa.
- Et relaxes. Gaudeixes dels fills sense control obsessiu i sense vigilar-los tota l’estona. I la sort de tenir germans és que juguen entre ells. També es barallen, es criden i s’agafen les joguines. Però tenen cura l’un de l’altre i una de les coses que més m’entendreix és que s’enyoren profundament quan falta un dels homes de casa. És fantàstic veure com s’estimen sense dir-ho, em cau la baba.
Deixeu-vos de llistes, tenir quatre fill és meravellós. Ah, i no, no busquem la nena i sí, sí que tenim tele.
