La xef i propietària del restaurant Brau té dos fills adolescents i una filla d’acollida
Arribo a Castellcir i la Maria Espín m’abraça amb força. Em rep com si em conegués de tota la vida i em fa sentir com a casa sense haver posat mai un peu a la seva. La xef i propietària del restaurant Brau es nota que està acostumada a acollir i a fer que cada client se senti únic perquè de seguida ofereix un cafè, aigua, un seient, un somriure i molta confiança. La seva energia es transmet també a la seva llar perquè arreu hi veiem dibuixos, una cuineta, una cistella de bàsquet i tot un collage de fotos familiars. Tot és senzill i personal, sense luxes ni floritures. Casa seva és com la meva i com la de qualsevol família nombrosa: un espai imperfecte i ple de vida que transmet bons moments en família.
Conec molt poques xefs dones perquè la seva és una de les professions més difícils de conciliar i més amb dos adolescents a casa (en Leo de 15 i la Jana de 13) i una nena d’acollida (la Tiffany de 6). Per això l’organització familiar és molt clara. El primer cafè el prenen sols a la cuina ella i el seu company Lluc i, un cop els nens s’han llevat, esmorzen en família. Carmanyoles, motxilles, cantimplores i quan en Leo i la Jana van cap a l’institut la Maria s’encarrega de portar a la Tiffany a l’escola. Després ja marxa cap al restaurant, situat a Sant Cugat encara que és conscient que “cada dia és diferent i sempre valoro les prioritats. Per arribar a tot s’ha de saber delegar i tenir clar que la família sempre va davant”.
El desplaçament diari cap a la feina li suposa uns quaranta minuts en cotxe que li permeten “tenir el meu moment sense mòbil, ni fills, ni parella. La meva és una feina molt creativa i constantment penso en nous plats o en renovar l’espai. Necessito aquest temps per a mi”. Un temps que li facilita molt en Lluc que com ella diu “si fóssim peces d’escacs jo seria l’alfil i ell la torre”. Precisament els jocs de taula i els escacs (la xef porta un alfil tatuat) son un element clau per a la família perquè dediquen molts vespres a compartir partides i a fer vida a casa. Tret dels divendres i dissabtes, la Maria no ofereix servei de nit per poder passar la tarda amb els seus i acompanyar els nens a anglès, a dansa o a trial bike. “A casa som de poques pantalles i els nens queden molt amb amics” I cuinar? En Lluc riu i reconeix que tot i viure amb una xef, el plat estrella de casa és la seva lasanya.
L’arribada de la Tiffany
En Lluc i la Maria venen de famílies molt nombroses. El Lluc té 5 germans i la Maria 7. Ells tenien clar que volien un tercer fill i van optar per l’acollida. Després d’un llarg procés va arribar la Tiffany amb només dos anys. “Al primer minut ella va sentir-se com a casa. Tot i que la idea era acollir un infant més gran, vam acceptar de seguida la proposta. El procés està molt més ben gestionat del que pensava- ens diu la Maria- s’asseguren molt que tota la família estigui preparada i a nivell psicològic estudien molt bé que el nucli sigui estable. En el nostre cas crec que la vida a Castellcir i l’escola rural han facilitat molt que la Tiffany s’adapti en un entorn molt sa”.
El repte de conciliar
La Maria ha estat tota la vida vinculada a la gastronomia. Ha fet la seva passió la seva professió i va ser la primera xef executiva dona d’un hotel de cinc estrelles. Amb el temps ha après a gestionar el millor el temps i el neguit ( cada dia serveix 80 menús i pot arribar a fer 30.000 passes sense sortir del restaurant) perquè “m’he passat la vida patint. Si estic a la feina pateixo per casa i si estic a casa per la feina. El més important sempre ha estat tenir el Lluc al meu costat perquè la parella t’ha d’entendre i admirar. Ell també em facilitat que tingui temps de qualitat i, tot i que tinc horaris complicats, mai hi ha cap retret”.
La Maria cuida de la mateixa manera les seves dues famílies, la de casa i la del restaurant. “Al Brau som dotze i tots mereixen tenir temps personal. Tinguin fills, pares o una bicicleta. He estat a l’altra banda i sé que la gent es crema. Per això intento ser el més empàtica possible amb l’equip i posar-me en la pell dels altres. Amb els fills faig el mateix i penso… com era jo als 15 anys? Als dos llocs intento transmetre la cultura de casa, del respecte a la diversitat i que tothom se senti implicat i se senti seu el projecte, tan el professional com el familiar.
Sobre la manca de dones al capdavant de restaurants de Catalunya ella es sincera i reconeix que li ha costat moltes hores i molt d’esforç arribar on està. “Durant molt temps em van considerar la nena i era massa humil. La clau va ser creure-m’ho i adonar-me que podia portar un equip. Diria que el meu paper és més de líder que no pas de cap”. Una feina que ha estat des de ben jove la seva vida i encara ara la manté il·lusionada. “De cara al futur m’agradaria tenir un restaurant petit i de cuina catalana tradicional amb peus de porc, empedrats, fricandó o una amanida de llenties”. I el plat que més et representa? Sens dubte els canalons.
La Maria Espín i la seva família són com els seus plats: de proximitat i sense artificis. Honestos i amb producte de primera. Ella i en Lluc, han creat una recepta pròpia i equilibrada per aconseguir emplatar un projecte familiar mereixedor d’estrella.
Possible peus de foto: La Maria porta un alfil tatuat perquè és una apassionada dels escacs. Va aprendre a jugar amb el seu pare i ara ho ha transmès als seus fills. Tots cinc son molt de passar temps a casa i molts vespres els dediquen als jocs de taula.
La cuinera Maria Espín va ser la primera xef executiva dona d’un hotel de cinc estrelles. Ara lidera el restaurant Brau de Sant Cugat amb un equip format per dotze persones. “Al Brau intento transmetre la cultura de casa basada en el respecte i l’empatia.
Conciliar un restaurant amb una família nombrosa és complicat. En Lluc i la Maria tenen dos fills adolescents, en Leo i la Jana, i una nena d’acollida, la Tiffany. Viuen a Castellcir i asseguren que la vida de pobla els facilita la criança.
