Jordi Conesa, Hard Rock Café Barcelona
Veure l’article publicat a la revista Foodie Culture Barcelona
- Published in FOODIE
Restaurant Triki-Trac
Veure l’article publicat a la revista Foodie Culture Barcelona
- Published in FOODIE
#FoodieDay
Veure l’article publicat a la revista Foodie Culture Barcelona
Article solidari per la revista Foodie Culture
Darrerament estic col·laborant amb la revista gastronòmica Foodie Culture Barcelona. A banda d’escriure algun dels textos sobre restaurants i xefs també gestiono les xarxes socials d’aquesta publicació. Comparteixo aquest article sobre un projecte que vaig trobar especialment interessant i vinculat a la solidaritat. Entre tots potser sí que podem fer un món més just i sostenible!
Veure Article- Published in FOODIE
Entrevista al 3 de vuit
Comparteixo l’entrevista que em va fer en Ricard Vinyals per al setmanari 3 de Vuit on vam parlar sobre com educar els fills en xarxes socials, els riscos que comporten i idees per reflexionar entorn el tema de la hiperconnexió i els nous ídols digitals del segle XXI. Us deixo l’article.
Veure article- Published in FAMÍLIA
Famílies (molt) nombroses
Amb en Xavier Sanjuan a Calafell Ràdio vaig parlar de les famílies nombroses i com ens organitzem amb bastants fills tombant per casa. Tot va venir gràcies al llibre de la Rosa Pich que vaig llegir fa un temps i que em va agradar moltíssim per la seva senzillesa i sentit comú. I això que els Pich tenen 15 fills! viuen en un pis i són una família de Barcelona que han après a prescindir d’allò material per centrar-se en ajudar-se els uns als altres i tirar endavant un projecte de vida admirable i carregat d’anècdotes.
Aquí teniu l’enllaç de la secció “Fem família” i la portada del llibre.
L’amistat que no cal regar
El tema de l’amistat m’encanta. Fa poc vaig llegir el blog “Mecanoscrits” d’en Ferran Muñoz i deia que “si l’amistat cal regar-la és que no és amistat”. I em va fer pensar molt en el fet que els amics de debò són una mica cactus, són de secà. No cal regar massa per saber que hi són però quan regues… és fantàstic.
De tot això n’he parlat avui amb en Xavier Sanjuan a Calafell Ràdio i sobretot hem donat pautes perquè els fills també siguin bons amics. Regla número 1: els pares no som els seus amics. Pot haver-hi tot el bon rotllo i la comunicació que volguem, però no som amics. D’amics a la vida n’hi ha molts, venen i van, marxen o s’hi queden. Ser pares és irremplaçable i infinitament més important. Els pares posen límits, sovint et fan plorar, et diuen el que no vols sentir i aquests sí que, passi el que passi, sempre hi són.
Educar en l’amistat permet ser generós, donar-se als altres, tenir paciència, ser lleial, no malparlar de l’altre. Sovint volem que els fills siguin bones persones, bons treballadors o que treguin bones notes. Però formar-los per ser bons amics també és vital perquè l’amistat et millora no només psicològicament sinó també físicament. És molt fàcil empatitzar amb els mals moments que passa l’altre però, sentir-te feliç quan a un amic li van bé les coses, és un gran exercici de generositat que és bo que aprenguin de ben petits. Cal que visquin la felicitat de portes enfora: a ser feliços quan els altres ho són i sense pensar tant en un mateix.
Una trucada de veu inesperada et pot canviar el dia. O tenir un amic fluorescent, aquell que brilla quan a la vida tot és de color negre. O que la distància en quilòmetres no sigui cap problema per sentir-te al costat d’algú.
Us deixo l’enllaç de la conversa sobre l’amistat i un llibre per aprofundir sobre el tema. Es diu “Teixint el tapís de l’amistat” de l’editorial Meteora. L’autora és una mestra i orientadora familiar, Victòria Cardona, que fa un text àgil i amb molts exemples que ens ajuden a que el tapís de l’amistat sigui un teixit resistent al pas del temps. Una bona idea per regalar als vostres “amics invisibles” d’aquestes festes.
- Published in LLIBRES