Entrevista a Rodrigo de la Calle el xef de l’alta gastronomia saludable
No coneixia al xef Rodrigo de la Calle ni la seva proposta gastronòmica basada en els vegetals que serveix al restaurant Virens de l’Hotel Almanac de Barcelona. Reconec que anar-hi sense massa expectatives va ser un encert perquè a banda de dinar molt i molt bé vaig descobrir un gran comunicador, molt proper i molt autèntic. És d’aquelles converses de les que crec que n’ha sortit una gran història. Us deixo aquí l’enllaç al meu text i espero que us agradi tant com a mi.
Continue reading “Entrevista a Rodrigo de la Calle el xef de l’alta gastronomia saludable” »Recomanacions per a Sant Jordi 2023
- Published in LLIBRES
Albert Adrià, Enigma: La alta cocina hecha a medida
ENTREVISTA – MAGDA MINGUET
Pensaba que me disponía a descifrar un enigma, pero nunca hasta ahora un chef se había presentado de manera tan transparente. Albert Adrià me sorprende con su mirada azul y sus ideas claras. De enigma nada, aquí se palpa honestidad a raudales. Durante las entrevistas estoy acostumbrada al ajetreo y a las interrupciones: llamadas, proveedores, reservas, oído chef. El bullicio propio de una cocina. Pero con Albert esto no pasa. Está sentado, tranquilo y nos atiende de manera directa y concisa. Tiene claro el mensaje y habla con la seguridad que solo te da la experiencia. Bueno, experiencia y alguna que otra caída. Por eso, a sus 53 años no se anda con rodeos y se ha reinventado con intensidad.
- Published in FOODIE
Les de l’última fila
No sé si heu vist aquesta sèrie però, resumint molt, tracta de cinc amigues que marxen de vacances a Cadis i totes van rapades. Sí, porten els cabells curtíssims per solidaritzar-se amb una del grup, malalta de càncer. Quina? És igual quina. El que passa una, ho passen totes.
Aquesta història m’ha remogut molt. Al nostre grup d’amigues també ens va tocar lluitar contra la gegantina C que ho emboira tot. I justament aquest octubre, la Cati n’hauria fet 50. Es va morir fa 8 anys. Nosaltres seguim més unides que mai perquè en el joc de la vida cada vegada ens estem passant pantalles més difícils. Hem vist néixer els fills, hem fet vermuts virtuals confinades, ens hem acompanyat en les separacions de parella i darrerament ens estem abraçant fortíssim perquè comencen a faltar els nostres pares.
Però sabeu què? Sempre dic que les amigues son com el pal del tetris, simplifiquen molt el caos vital. Quan tot s’acumula i els dies es fan bola, arriba una trobada o una escapada juntes que ho posa tot a lloc i t’omple d’energia. No hi ha res que sigui més terapèutic que un bon fart de riure. Les parides de sempre son com el bon vi, han millorat amb el temps i ens fan riure encara més fort. És aquella sensació de zona de confort on pots reprendre la conversa com si no fes quasi mig any que no quedem. I el dia que ho fem, elles son casa.
Em sembla que les dones de la meva generació potser conciliem fatal i cuinem pitjor però tinc la sensació que tenim més amigues que les generacions anteriors. Ens estimem molt fort i hem creat una comunitat de dones molt potent. A partir de certa edat comences a valorar més que mai la teva amistat amb altres dones: les de la universitat, les de la feina, les mares de la classe o el grup que vàreu seure juntes a l’última fila tot l’EGB.
A mi em cau la baba quan surto a sopar i veig moltes taules d’amigues o l’altre dia al teatre (vaig anar a veure La Trena i si no l’heu vist, ja esteu trigant) quan em vaig adonar que la majoria del públic eren grupets d’amigues. Crec que això és un exemple i una lliçó brutal per als nostres fills, veure com cuidem i com n’és d’important per a nosaltres l’amistat.
I si heu arribat fins aquí, és moment d’enviar un whatsapp al vostre grup d’amigues (al gran o al petitet on només sou tres o quatre per fer salseo Premium) i posar data per quedar. Per sortir a sopar o per ballar Despechá. O només us cal posar us estimo molt! sense explicacions. Elles ja saben de què va.
Entrevista a Nandu Jubany
Una de les entrevistes més personals i properes que he fet ha estat a en Nandu Jubany. El xef català més mediàtic em va explicar els seus projectes gastronòmics, vam recordar els dies de pandèmia, vam parlar del seu llibre de receptes, vam riure. Obert, proper, sense filtres. Us deixo l’enllaç amb un resum de la nostra conversa i no, no em faig responsable que acabeu el text amb un parell de reserves als seus restaurants d’aquí o de Formentera.
Continue reading “Entrevista a Nandu Jubany” »- Published in FOODIE
Perdre la mare
Aquest hivern es va morir la meva mare i una de les coses més difícils va ser no poder-la trucar per poder-li explicar i que em consolés, com ha fet tota la vida. Cada vegada que he tingut un problema o un disgust ha estat sempre a la primera persona amb qui he parlat. Per a mi tenir bons amics és imprescindible però davant els problemes grossos de veritat sempre acabava anant a buscar a la mare.
Continue reading “Perdre la mare” »10 consells per gaudir dels Grands Buffets de Narbonne
Segur que heu sentit a parlar dels Grands Buffets perquè és més que un restaurant, és un
espectacle, un paradís foodie, una fantasia. El seu assortit de formatges té el record Guinness
per les nombroses varietats i si ets apassionat de la gastronomia, no t’ho pots perdre. Tenir un
fill, plantar un arbre, escriure un llibre i anar als Grands Buffets. Estàs a punt?
- Published in FOODIE
Recomanacions Sant Jordi 2022
Prematur, quan la vida comença amb 640 grams
Tot i que no he estat mare de cap fill prematur he llegit d’una tirada la història de l’Alex Bosch i del seu el fill Roger que va néixer a les 26 setmanes d’embaràs i amb només 640 grams. És un llibre on hi ha tanta veritat que és impossible no veure’t reflectit en algunes de les situacions que s’hi expliquen. La família haurà d’encarar 82 d’hospital on descobrim la vida a la unitat de nounats, la relació amb la resta de famílies i la lluita gram a gram. Un dia més superat, un dia menys per tornar a casa.
Continue reading “Prematur, quan la vida comença amb 640 grams” »Històries d’una panxa: quan l’embaràs no arriba
Un llibre de Maite Marco i Eva Gasull (Tiangular Edicions)
Continue reading “Històries d’una panxa: quan l’embaràs no arriba” »