El tema de l’amistat m’encanta. Fa poc vaig llegir el blog “Mecanoscrits” d’en Ferran Muñoz i deia que “si l’amistat cal regar-la és que no és amistat”. I em va fer pensar molt en el fet que els amics de debò són una mica cactus, són de secà. No cal regar massa per saber que hi són però quan regues… és fantàstic.

De tot això n’he parlat avui amb en Xavier Sanjuan a Calafell Ràdio i sobretot hem donat pautes perquè els fills també siguin bons amics. Regla número 1: els pares no som els seus amics. Pot haver-hi tot el bon rotllo i la comunicació que volguem, però no som amics. D’amics a la vida n’hi ha molts, venen i van, marxen o s’hi queden. Ser pares és irremplaçable i infinitament més important. Els pares posen límits, sovint et fan plorar, et diuen el que no vols sentir i aquests sí que, passi el que passi, sempre hi són.
Educar en l’amistat permet ser generós, donar-se als altres, tenir paciència, ser lleial, no malparlar de l’altre. Sovint volem que els fills siguin bones persones, bons treballadors o que treguin bones notes. Però formar-los per ser bons amics també és vital perquè l’amistat et millora no només psicològicament sinó també físicament. És molt fàcil empatitzar amb els mals moments que passa l’altre però, sentir-te feliç quan a un amic li van bé les coses, és un gran exercici de generositat que és bo que aprenguin de ben petits. Cal que visquin la felicitat de portes enfora: a ser feliços quan els altres ho són i sense pensar tant en un mateix.

Una trucada de veu inesperada et pot canviar el dia. O tenir un amic fluorescent, aquell que brilla quan a la vida tot és de color negre. O que la distància en quilòmetres no sigui cap problema per sentir-te al costat d’algú.

Us deixo l’enllaç de la conversa sobre l’amistat i un llibre per aprofundir sobre el tema. Es diu “Teixint el tapís de l’amistat” de l’editorial Meteora. L’autora és una mestra i orientadora familiar, Victòria Cardona, que fa un text àgil i amb molts exemples que ens ajuden a que el tapís de l’amistat sigui un teixit resistent al pas del temps. Una bona idea per regalar als vostres “amics invisibles” d’aquestes festes.