Acaba l’any i és moment de fer balanç lector de totes les meves lectures d’aquest any 2021 (57 en total). M’ha agradat molt veure que a la meva llista final tots els llibres han estat escrits per dones i tres són catalanes. He dubtat molt amb el primer però he decidit posar el llibre que més m’ha impactat. Us deixo la llista:
.
.
.
.
Tienes que mirar. Una història real com mai havia llegit abans. Un tema molt, molt delicat que crec que fins ara cap dona havia tingut la força de fer-ne un llibre. Llenguatge directe i periodístic, un relat que t’atrapa per la seva cruesa i realisme.
Jo, que no he conegut els homes. Una història de dones que viuen sense homes. Una distòpia sobre un món inhòspit on un grup de 40 dones lluita per sobreviure quan ja no hi ha res. Un llibre original, diferent i també molt addictiu.
Nosaltres, després. De la Sílvia Soler m’acostuma a agradar tot i llegir-la ha estat tan fàcil i còmode que no volia que s’acabés mai. Grans personatges i molta veritat a cada pàgina. És la meva escriptora preferida? Segurament.
Les mares no abandonen. Ha estat el meu darrer llibre i directe a la llista de favorits. Quina història. Com viu una adolescent que la seva mare tingui una depressió? Com gestionen els avis que “la nena” no surti del llit? Un relat de famílies on l’autora posa paraules a temes dels que costa de parlar. Un llibre delicat, familiar, colpidor i tendre.
Amor i no. “Com creus que hauria sigut si haguéssim acabat junts? Segur que no tan bé com ara. Si la història d’amor de l’Yngve i la Carme és la història d’amor més bonica d’aquest any, es diu i punt. Perquè a vegades no calen etiquetes perquè igual que els protagonistes, no som parella, ni amics , ni amants. A vegades val la pena continuar i punt.
Una educació. Una altra història real. És la lluita de la Tara per poder accedir a la universitat i deixar enrere la seva fanàtica família de mormons. Una vida duríssima, sense anar a l’escola i amb una relació tòxica de la que haurà de fugis. L’objectiu? Una educació.
Hamnet. Un dels llibres de l’any i no és d’estranyar. Una història del segle XVI que explica, en forma de ficció, d’on va sorgir el Hamlet de Shakespeare. Dues històries creuades i un llibre que va de menys a més amb una protagonista molt intensa. M’ha fet sortir dels meus temes habituals i això m’ha agradat molt.
Expectatives. “Has d’estar al cas de les teves amistats. Les dones. Al final això és l’únic que et salvarà”. Tot dit. Res millor que les històries d’amigues que malgrat els anys, els fills, les ruptures, les malalties, es mantenen amigues.
Les gratituds. Com es poden dir tantes coses en un llibre tan curt? Personatges que es fan estimar, sobre la força de les paraules i una trama que et remou. T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò?
Olive Kitteridge. No sé si el llibre m’ha agradat tantíssim però el personatge de l’Olive sí que m’ha enamorat. Una mestra esquerpa i seca que m’ha arribat al cor. Una protagonista que trenca tòpics com a mare i com a mestra. La sèrie (a HBO) també és meravellosa. Ara em queda llegir la segona part, Llum de febrer.
