- Veure The Morning Show. Serà la sèrie de la dècada, en parlarà tothom i guanyarà tots el premis possibles. Jo ja us he avisat. Les dues actrius protagonistes estan brutals i la trama de periodistes que fan un matinal enganxa al primer minut. Potser és perquè a mi el tema periodístic em va molt però crec que és impossible que hi hagi algú a qui no li agradi la sèrie. A més toca el tema de l’assetjament a la feina i el #MeToo o sigui que no pot ser més actual. La podeu veure a Apple TV.
- Anar al teatre a veure Scape Room. Quin fart de riure. Quins 90 minuts més terapèutics. Quina sorpresa. Us imagineu una parella d’indepes fent un Scape Room amb una parella que no ho és? Doncs la polèmica està servida. Hi vaig anar sense saber què m’esperava i em va sorprendre tant que ara la recomano a tothom.
- Tornar a veure “Little Women” al cinema. Aquesta nova versió per mi és la millor. De petita era molt fan de la pel·lícula de 1949 (la de Katherine Hepburn) i no vaig connectar gaire amb la de Wynona Ryder que era com una pel·li molt lenta. De fet ni la recordo gaire. La d’ara és lluminosa amb una Jo March brutal i amb tocs de feminisme tan actuals que sembla mentida que el llibre sigui de finals del XIX. Us la recomano molt.
- Jugar moltes partides al Virus. El joc ens l’ha cagat el tió i és molt molt fàcil de jugar-hi. És la primera vegada que els 3 germans grans juguen junts tanta estona i sense enfadar-se. És molt divertit i les partides són molt ràpides. Us ho recomano molt per jugar en família perquè agrada a totes les edats.
- Regalar (o llegir) “Los niños de Willesden Lane”. És una lectura molt fàcil i amb capítols curts, ideal per adolescents que llegeixen poc o no els agrada gaire. La protagonista té 14 anys i viu en un alberg com a refugiada de la Segona Guerra Mundial. Gràcies a la música superarà els moments més difícils. Tot i que el llibre està pensat per un públic jove, a mi m’ha agradat molt i el recomanaré als alumnes.