Reptes educatius després de la COVID-19
Descubre Nuevos Retos en la Educación Post Covid-19 con Magda MInguet, en ¿Cuándo Perdí Las LLaves?
Continue reading “Reptes educatius després de la COVID-19” »Entrevista a “Pas de vianants”
En Miquel Casellas, tot un “influencer” de la comunicació al Baix Penedès, em va convidar aquesta setmana al seu programa “Pas de Vianants” de Ràdio El Vendrell. Una proposta que em va fer especial il·lusió pel fet que hi vaig anar amb la Gemma Ventura, una antiga alumna meva de Camp Joliu, ara amiga.
Amb la Gemma tenim moltes coses en comú. A totes dues ens apassiona l’educació, la gestió de les emocions, l’aprenentatge personalitzat i fomentar la creativitat dels alumnes. Aquest any totes dues hem fet juntes un curs d’escriptura a Catorze. Cultura Viva i compartim l’interès per escriure, per la cultura i per l’art. Intentem posar passió en allò que fem i per això veureu que és una entrevista on expliquem sense embuts què en pensem de l’educació del segle XXI, del paper dels pares i de la presència de pantalles.
Us deixo l’enllaç de l’entrevista i, insisteixo, és fantàstic veure a antigues alumnes amb tantíssimes inquietuts i veure com el bon rotllo que sorgeix a l’aula, pot continuar un cop acabades les classes. Gràcies Gemma i Miquel!
- Published in RÀDIO
Famílies (molt) nombroses
Amb en Xavier Sanjuan a Calafell Ràdio vaig parlar de les famílies nombroses i com ens organitzem amb bastants fills tombant per casa. Tot va venir gràcies al llibre de la Rosa Pich que vaig llegir fa un temps i que em va agradar moltíssim per la seva senzillesa i sentit comú. I això que els Pich tenen 15 fills! viuen en un pis i són una família de Barcelona que han après a prescindir d’allò material per centrar-se en ajudar-se els uns als altres i tirar endavant un projecte de vida admirable i carregat d’anècdotes.
Aquí teniu l’enllaç de la secció “Fem família” i la portada del llibre.
Un any sense despeses: deixar de comprar per tonar a connectar
Us imagineu un any sense gastar res? Deixar de comprar durant 365 dies? Doncs aquesta és la història dels Dannemiller, un matrimoni amb dos fills que han decidit passar un any sense comprar res per tornar a connectar com a família. El que va començar com un experiment els ha suposat un canvi de vida total: més temps per cuinar, per estar amb amics, per llegir lectures pendents, per fer esport. Reconeixen que no va ser fàcil i el pare, l’Scott, el primer mes fins i tot es va engreixar (deixar de comprar s’assembla a deixar de fumar!). Però després d’una primera fase difícil, es van sentir alliberats i van sortir de la roda de hàmster consumista on tots estem rodant.
He llegit la seva experiència i fa pensar molt. Realment els fills sempre demanen i constantment cal dir no al seu afany consumista. Els que sou pares ho sabeu: no xiclets, no zomlins, no joguina, no, no, no. Els Dannemiller veien que els fills no paraven de demanar sense límit coses que realment no necessitaven. Van dir prou i van passar un any on només van comprar (a banda de menjar) unes sabates d’esport i unes entrades per anar junts a veure un partit d’hoquei. Fins i tot van destinar els diners dels aniversaris a obres benèfiques.
Us deixo l’enllaç de la secció “Fem família” on parlo d’aquest llibre i de la nostra necessitat de comprar impulsats per el Black Friday, el CyberMonday i tot el que s’inventen per fer-nos gastar. Sobretot reflexionem de cara a les festes de Nadal. Fem neteja del que no volem, col•laborem amb Creu Roja i Càrites i regalem amb seny. I que a la carta als Reis mai falti un bon llibre (he recomanat Wonder, de JR Palacio), un joc de taula i alguna activitat per fer tots junts en família. I a partir d’ara a l’hora de fer una despesa, fem una mica com els Danneiller i pensem “realment ho necessito?”.
Gastar menys. Viure més.
Cal fer deures després de l’escola?
És important que els nens reforcin allò que han après a casa? o bé un cop acaben les classes cal que descansin i es dediquin a jugar i a estar en família?
El tema dels deures sempre és polèmic però jo defenso que es faci feina a casa. Hi ha activitats que són molt procedimentals, com per exemple l’escriptura. Per escriure bé s’ha d’escriure molt i reescriure més. El que sí que és urgent és tenir uns horaris més racionals de feina i de vida. A les vuit de la tarda, després d’una jornada de 12 hores d’activitat és molt difícil posar-se a fer deures del tipus que siguin.
La meva opinió sobre els deures a casa la trobareu en aquest enllaç.
- Published in RÀDIO