Publicat al blog, Cinc homes a casa, de l’ARA Criatures
Arriben dies de festa i els que tenim molts fills tombant per casa ja tremolem. La Setmana Santa encara la podem conciliar, tot plegat són deu dies, però segur que tots ja esteu pensant en la fantàstica ginkama dels tres mesos d’estiu on hi participen avis, esplais, colònies, dies al poble i dies amb nosaltres. I encara ens queda la temuda primera quinzena de setembre on anem restant els dies com si fóssim a la presó. El miracle de conciliar, va dir l’Évole a Salvados el diumenge passat. El que és un miracle és fer vacances quan tens família nombrosa.
Igual que a Suècia tenen un verb específic per dir “avui no he anat a la feina perquè estic a casa i tinc cura del meu fill malalt” a nosaltres també ens caldria un verb per concretar que “no són ben bé vacances perquè tot i que no he anat a treballar, de feina en tinc molta”. El que fem és canviar d’ocupació. I si a sobre sortim de viatge, el miracle ja es digne de parar les rotatives dels diaris. Us ho imagineu?
– Llevar-se un matí i tenir les bosses preparades. Penseu que cal incloure roba de platja, roba per si fa fred, per si s’embruten, per si anem més arreglats. I si hi ha nadó, bolquers, biberons, menjar específic. Preparar-ho tot són unes 4 hores de feina sense comptar les rentadores que ens esperen a la tornada.
– Que cap dels fills estigui malalt. Si aconseguiu que tots els de casa estiguin bé, el mateix dia i a la mateixa hora, sou els meus herois. Jo m’he hagut de quedar a casa en més d’una ocasió a conseqüències de febrades imprevistes i de la varicel·la. Això sí, a urgències tots els pares coincidim amb frases del tipus “ja vam passar el Cap d’Any aquí”.
– Llegir a la platja. Sóc tan optimista que sempre porto un llibre a la platja. Llibre que segurament llegiré l’any 2028. I això que tinc desenvolupada una visió panoràmica d’estil Trueba. Però encara no em plantejo ni llegir ni tancar els ulls a la platja. He d’anar fent recompte de fills com si fos una coreografia: un-dos-tres-quatre; un-dos-tres-quatre.
– Trobar un hotel per a tots. I aquest és el repte dels hotels del segle XXI, que hi hagi espai per famílies de més de dos fills. És impossible trobar hotels que acceptin a més de quatre persones en una habitació i no veiem clar agafar-ne dues perquè els nens són massa petits. Res, que benvinguts els hotels amb molt espai i big family friendly.
I si després de llegir això us adoneu que teniu les bosses fetes, els fills sans i heu trobat un hotel… correu, agafeu un llibre (mai se sap!) i marxeu de vacances. Això sí, truqueu a l’Évole perquè aconseguir aquest miracle logístic i de pressupost, bé es mereix un reportatge. El miracle d’anar de vacances.
Bona Pasqua a tothom!
