5 llibres imprescindibles per aquest Sant Jordi
Avui he rebut un whatsapp de la meva amiga Mariona recordant-me que sempre faig una petita llista de llibres que m’han agradat per si voleu idees de cara a Sant Jordi. Estic segura que el nou del Xavier Bosch serà el més venut i jo demanaré el darrer de l’Elisabet Benavent perquè sempre m’enganxa i em desconnecta de tot.
Aquí us deixo alguna recomanació per si voleu idees de llibres que segur que us agraden:
Continue reading “5 llibres imprescindibles per aquest Sant Jordi” »
Cinc llibres sobre l’assetjament
Fa un temps vaig compartir a l’instagram un vídeo on la meva amiga Meri parlava sobre l’assetjament que va patir el seu fill quan el nen només tenia 6 anys. Una història duríssima que posa la pell de gallina. Després de publicar-ho vaig rebre alguns missatges on em deien: “jo també ho vaig viure”. Vaig adonar-me que, qui més qui menys, hem passat per l’experiència de sentir-nos diferents o de no connectar amb el grup sobretot durant l’adolescència.
Per això he pensat compartir alguns llibres sobre aquest tema i així de de passada donar una mica visibilitat a la LiJ (literatura infantil i juvenil) tan oblidada moltes vegades. I així també teniu idees per llegir aquest hivern on toca estar a casa més que mai.
Confinats i empantallats
Siguem sincers, això del confinament i les pantalles ens està costant de gestionar. Quasi tots ens sabem la teoria i som conscients que cal marcar bé horaris i que no podem deixar-los sols davant els dispositius. És de primer de pares. Però de sobte ens van confinar i totes les teories van saltar pels aires. Els dies eren llargs i la rutina va canviar. Les classes van ser virtuals, l’esplai per zoom i durant més dies dels que recordo els meus fills només van veure els amics en pantalla. El temps es va parar aquell dijous de març que ara tinc marcat com el darrer dia de l’antiga i enyorada normalitat.
Continue reading “Confinats i empantallats” »- Published in LLIBRES
5 llibres que enganxen moltíssim
Aquest any he sortit menys i he llegit més. També he començat a llegir en pantalla tot i que portava molt temps dient que no, que ningú em mouria del paper. Però us he de dir que l’app ebiblio de les biblioteques és una passada: llibres de franc i moltíssimes novetats. Poseu el número del vostre carnet de la biblioteca i ja teniu infinitat de llibres per a descarregar.
Us deixo els 5 llibres que més m’han agradat i que més enganxen per si voleu tenir idees de cara al Sant Jordi d’estiu (23 de juliol) o per llegir a la platja. Em sembla que aquest 2020 un bon llibre serà el millor viatge que farem.
Tierra
De l’autor m’havia llegit “Invisible” i molta gent estava recomanant a les xarxes el seu nou llibre: Tierra. Per la portada i el títol vaig pensar que seria un rotllo ecologista o ves a saber què. I és clar, he flipat amb l’argument. Sense fer-vos massa spoilers dir-vos que tracta sobre un reality show extrem que té lloc a Mart. Una reflexió brutal sobre com ens controlen els mitjans de comunicació. Narrativament és molt senzill i amb capítols curts que sempre queden oberts perquè tinguis ganes de més. És un llibre molt diferent a tot i ens està agradant a tots els lectors.
Eleanor Oliphant, està perfectament
Quina passada l’Eleanor. Quin tros de personatge. Seca, antisocial, amb sabates de velcro i amb unes respostes tan contundents que fan difícil que l’accepti cap grup. Però la seva història és tan bonica i ella és tan potent que m’ha enamorat. I com l’Elanor tots busquem el mateix, que ens estimin una mica amb les nostres coses bones, però sobretot, amb les dolentes.
Alguien a quien conoces
Si em seguiu de fa temps, sabeu que recomano sempre “La pareja de al lado” per a la gent que fa temps que no llegeix o per aquells que venen d’una aturada lectora (que també passa sovint). De la mateixa autora us recomano molt el seu darrer llibre que també és un “domestic thriller” i enganxa al primer minut. Girs inesperats i una traca final que farà que aneu a dormir molt tard.
La trena
Tres dones i tres històries de superació. Tres personatges diferents però tenen en comú que aprenen a dir que no (i mira que costa saber dir que no) i lluiten en contra d’allò que la vida espera d’elles. El meu personatge favorit ha estat la Sarah, la canadenca. Ja em direu quina us agrada més i veureu com es va entrellaçant la història de totes tres. Us el recomano molt també per a adolescents. De la mateixa autora he llegit també el seu darrer llibre “Les vencedores”, que també uneix dos històries de dones però que he trobat menys potent que “La trena”.
Las mujeres de Winchester
És de la mateixa autora de “La jove de la perla”. És un llibre més intimista que els altres i de ritme una mica més lent. Una història sobre les dones que van quedar-se solteres després de perdre els seus nòvios durant la Primera Guerra Mundial. La protagonista encara el repte de ser soltera i independent a principis del XX. L’ambientació té lloc a la catedral de Winchester o sigui que si us agrada l’art les descripcions i els detalls del llibre us agradaran molt.
- Published in LLIBRES, PORTADA, Uncategorized
#CoronaLlibres
Ara ja no tenim excusa. Ara sí que tenim temps per llegir. O potser amb els nens per casa no tenim gaire temps però arribem a la nit menys esgotats i per tant, és més fàcil que ens endinsem en una lectura. Aprofito el #JoEmQuedoACasa per passar-vos una llista d’alguns dels llibres que he llegit aquest 2020 i que també us poden anar bé de cara a Sant Jordi. Esperem poder-ho celebrar!
Del color de la leche. Va ser el primer llibre de l’any i encara cap l’ha superat. Poc més de 100 pàgines que us salvaran una tarda o un mes. El llibre és una història rural, senzilla; tan senzilla que està tot escrit en minúscules. El motiu és que el personatge del Mary és enorme, gegant, no li calen majúscules al seu humor fi i al seu sentit comú. Directament a la llista del meu rànking de llibres preferits.
Un cuento perfecto. El llibre del que tothom parla, el més venut i ho petarà per Sant Jordi. A veure, és novel·la romàntica (i no tan romàntica, no el regaleu a adolescents) i narrativament tampoc és res de l’altre món. Però enganxa molt, moltíssim. És impossible seure i no llegir 100 pàgines d’una tirada. Volia racionar-me però a la vegada no podia parar. Ara em sap greu haver-lo llegit tan ràpid, l’hagués tingut per aquests dies. És el llibre de l’autora que més m’ha agradat.
La estrategia del cocodrilo. Novel·la nòrdica negra d’aquelles de descobrir l’assassí. Un crim ambientat a Dinamarca, un parell de policies i un trama que ens sorprèn a cada capítol. Quan penses que ja ho tens, l’autora ens torna a desconcertar. Vaig tenir la sort d’assistir a la presentació del llibre i l’escriptora em va encantar: propera, il·lusionada i apassionada de l’ofici d’escriure.
Cavalcarem tota la nit. És un llibre que ara també l’està recomanant tothom (Premi Mercè Rodoreda 2019). Però és de contes curts i jo no connecto gaire amb els llibres de relats. No em poso dins la història i quan hi ha una història que m’agrada, s’acaba de cop. Però està brutalment ben escrit i hi ha contes preciosos; el meu favorit és “Un món sense balances”. En total són 13 relats i està ple de frases contundents per subratllar.
Etiqueteu amb el hashtag #coronallibres o etiqueteu-me a instagram amb el llibre que heu triat per passar aquests dies. Ho compartiré a les històries i així tots agafem idees per llegir més. Recomaneu llibres, al final sempre acabem llegint el que la gent em recomana i així anem sobre segur.
- Published in LLIBRES, PORTADA, Uncategorized
5 idees molt TOP per aquestes festes
- Veure The Morning Show. Serà la sèrie de la dècada, en parlarà tothom i guanyarà tots el premis possibles. Jo ja us he avisat. Les dues actrius protagonistes estan brutals i la trama de periodistes que fan un matinal enganxa al primer minut. Potser és perquè a mi el tema periodístic em va molt però crec que és impossible que hi hagi algú a qui no li agradi la sèrie. A més toca el tema de l’assetjament a la feina i el #MeToo o sigui que no pot ser més actual. La podeu veure a Apple TV.
- Anar al teatre a veure Scape Room. Quin fart de riure. Quins 90 minuts més terapèutics. Quina sorpresa. Us imagineu una parella d’indepes fent un Scape Room amb una parella que no ho és? Doncs la polèmica està servida. Hi vaig anar sense saber què m’esperava i em va sorprendre tant que ara la recomano a tothom.
- Tornar a veure “Little Women” al cinema. Aquesta nova versió per mi és la millor. De petita era molt fan de la pel·lícula de 1949 (la de Katherine Hepburn) i no vaig connectar gaire amb la de Wynona Ryder que era com una pel·li molt lenta. De fet ni la recordo gaire. La d’ara és lluminosa amb una Jo March brutal i amb tocs de feminisme tan actuals que sembla mentida que el llibre sigui de finals del XIX. Us la recomano molt.
- Jugar moltes partides al Virus. El joc ens l’ha cagat el tió i és molt molt fàcil de jugar-hi. És la primera vegada que els 3 germans grans juguen junts tanta estona i sense enfadar-se. És molt divertit i les partides són molt ràpides. Us ho recomano molt per jugar en família perquè agrada a totes les edats.
- Regalar (o llegir) “Los niños de Willesden Lane”. És una lectura molt fàcil i amb capítols curts, ideal per adolescents que llegeixen poc o no els agrada gaire. La protagonista té 14 anys i viu en un alberg com a refugiada de la Segona Guerra Mundial. Gràcies a la música superarà els moments més difícils. Tot i que el llibre està pensat per un públic jove, a mi m’ha agradat molt i el recomanaré als alumnes.
Sofà, manta i llibres
No m’agrada el fred. No m’agrada la roba d’hivern, ni l’horari d’hivern, ni res que no sigui anar a la platja i estar a la terrassa amb llimonada fresqueta fins les mil. Només estem al desembre i ja se m’està fent llarg. La única cosa que puc suportar és el pla d’estar al sofà llegint o mirant sèries. Si aquest Nadal voleu llegir (o regalar llibres) us explico algunes de les meves lectures de tardor i que m’han agradat. Gaudiu.
Història d’un matrimoni.
Directament a la meva llista de favorits de l’any. És la història d’una parella on tot va bé fins que de sobte deixa de funcionar. Es pot trencar una parella que s’estima d’una manera molt sòlida? El que més m’ha agradat és que tota la història l’explica el marit, o sigui que ell es posa en la pell femenina per intentar entendre el que ni nosaltres mateixes entenem. Ell m’agrada molt, però ella… ella m’ha encantat.
Gina
Que bonic és Gina. És proper, és vital i en moltes coses m’hi he vist reflectida. La Gina arriba a la vida adulta i comença a veure que això de fer-se gran no és com s’ho havia imaginat. L’embaràs que no arriba, la malaltia i moltes coses que haurà d’encarar sense perdre el sentit de l’ humor. La protagonista és tan normal que fa que el llibre enganxi molt ràpid.
El Club dels Sibarites.
Un grup d’amics es reuneixen per menjar bé, molt bé. Busquen contrastos, textures, emplatats i gaudir menjant el que mai ningú ha menjat abans. Parlen quasi de la cuina d’autor i això que el llibre és de 1919! De fet, no és ni un llibre, és un conte llarg que llegireu en un parell d’horetes. I us deixarà un gran gust de boca.
Quan calmin els mals vents, tornaré.
Mare meva, com escriu la Pilar. Amb ella ens vam conèixer al taller d’escriptura de la Care Santos i és clar, no podia de deixar de llegir el seu primer llibre. Si us agraden els llibres d’història, amb aquest flipareu perquè està carregat de documentació i cartes dels protagonistes de la guerra civil i dels exiliats. Una història real que segur que us commou. Aquest llibre l’ha llegit també la meva mare i també li va agradar moltíssim (a ella li agraden molt les biografies i els fets reals). O sigui que ja som dues que us el recomanem.
¿Cuándo perdí las llaves?
D’entrada dir-vos que no acostumo a llegir llibres d’aquest tipus. Però conec mot a l’autor, l’Ezequiel, i em va dir, llegeix-lo! a veure què et sembla. I em va sorprendre perquè és una novel·la i no un llibre d’autoajuda. En Juan és un pobre empresari que ha perdut el nord i viu entre la feina i la família sense gaudir de res. Haurà de recuperar les claus per tornar a il·lusionar-se amb la seva feina i amb la seva vida. El llibre et dona idees per fer un reset i sortir una mica de la roda de hàmster de la hiperconnectivitat. Us el recomano molt per regalar aquestes festes!
Favorits d’estiu
Llibres per si teniu una aturada lectora:
Hi ha moments que llegim menys perquè no trobem el llibre. O el que tenim no ens enganxa prou i reposa a la tauleta dies i dies. Quan això em passa, sempre busco llibres amb molt diàleg. A mi m’agrada molt que els personatges parlin, trobo que la trama agafa ritme i els llegeixo més ràpid. Si voleu llibres amb diàleg perquè us enganxin, aquest estiu he llegit:
Piso para dos (The flatshare). M’ha agradat molt encara que sembli un llibre típic. Els protagonistes comparteixen pis però no es coneixen i es deixen post-its per tota la casa. No és una història ensucrada sinó que és irònica i tendra a la vegada. Passa molt ràpid i ja veieu la portada: està pensat per llegir a la platja.
La dona a la finestra. Si us ha agradat “La pareja de al lado” (algú encara no l’ha llegit?) aquest és del mateix estil. La protagonista és agorafòbica, beu moltíssim, mira pel·lis clàssiques i xateja per internet. Ella és el millor del llibre perquè és molt real. Un thriller clàssic i recargolat que no podreu parar de llegir. Ja ha sortit en edició de butxaca o sigui que no hi ha excusa.
Un llibre per pensar i per llegir amb els fills.
La distància fins al cirerer. No és un llibre tan ràpid com els anteriors però també és fàcil de llegir. Us el recomano sobretot per adolescents (ESO) o si heu de fer un regal. La protagonista es diu Mafalda, té 9 anys i s’està quedant cega. Té sentit la vida sense veure-hi? doncs la Mafalda l’haurà de trobar i començar a valorar allò que no es veu. Una història amb un missatge clar: passi el que passi, no rendir-se.
Una pel·li: Padre no hay más que uno
És la pel·li de l’estiu que més m’ha agradat (molt més que El Rey León o Mascotas 2) i als nens també. Està plena de tòpics de les famílies actuals i de debò vam riure molt , moltíssim. Santiago Segura es queda sol una setmana amb els 5 fills i els passa de tot. Ja veureu que us agradarà tingueu o no fills petits.
Un esmorzar: el gofre d’alvocat d’ Oroma Coffe
Si voleu un lloc diferent per esmorzar us recomano l’Oroma Coffe de Calafell. Això sí, a l’agost heu de matinar perquè està molt ple. O ja us espereu al setembre. Vistes al mar, lattes, torrades, bowls, gofres vegetals… és diferent i tot és boníssim. De preu és un pèl car però val la pena anar-hi algun dia.
Llibres per l’estiu 2018
En una mateixa setmana dues amigues em van dir que estaven enganxades a llibres que els havia recomanat. M’encanta quan això passa. Per això us deixo algun dels llibres que m’han agradat aquest any per si us pot servir per agafar idees per l’estiu.
Favorits de febrer
Em va fer molta il·lusió veure que seguieu algunes de les recomanacions de desembre (sobretot anar a veure la pel·li de Wonder). Per això us deixo noves propostes per fer aquest febrer de coses que m’han agradat molt:
Un espectacle. 25 il·lusions del Mag Lari. Em vaig morir de riure. Ell és un showman total, irònic, descarat i que improvitza com vol. Les coreografies, la música, els trucs i el tracte amb el públic fan que 25 il·lusions sigui un espectacle per anar-hi amb tota la família. Us divertireu moltíssim. Segons l’Albert (9 anys) és el millor mag que he vist mai a la vida
Un llibre. El resto de sus vidas. És el típic llibre que m’agrada: història petita però personatges enormes. Quatre desconeguts coincideixen en un viatge tipus road trip que els canvia la vida. Els diàlegs són irònics amb una barreja de crueltat i tendresa que em va fer somriure en moltes ocasions. L’autor és el mateix que el de “El lector del tren de les 6.27” que també em va agradar molt.
Una pel·li. C’est la vie. Dels mateixos directors d’Intocable és una comèdia francesa que té un final brutal. Quan hi penso em posa la pell de gallina. Hi vaig anar amb l’Adrià (11 anys) i si ell va disfrutar veient dues hores d’una pel·lícula francesa ja us podeu imaginar que fa molt riure i val molt la pena.
Una biografia: La noia més valenta del món. La Lizzie Velasquez es va fer famosa amb la seva xerrada del TED que es diu “la dona més lletja del món”. Té un síndrome estrany i ella té un aspecte peculiar i ha patit bullying tota vida. La història explica com ha viscut amb les crítiques (reals i virtuals) i com això li ha fet agafar força per convertir-se en una de les conferenciants motivacionals més destacades.
Un restaurant. La Tunateca Balfegó. Us imagineu un restaurant on a la carta només hi ha tonyina? la vam tastar en tàrtar, en tataki, en croquetes, en un biquini i en tempura. Una proposta original en un entorn únic a la Diagonal de Barcelona. No és barat (la tonyina no és barata) però si voleu un sopar diferent, trendy i amb producte de primera, us agradarà.
- Published in LLIBRES