Menorca amb nens
Quan estudiava Història de l’Art a la UB vaig tenir la gran sort de fer dues d’amigues d’aquelles que duren per sempre: la Cati i la Tere, les menorquines. Gràcies a elles vaig descobrir Menorca: primer hi anava amb les amigues de la carrera de festa i als “jaleos”, després d’escapada romàntica i ara és un pla 100% familiar. El fet d’haver anat tants anys a la nostra illa preferida fa que la coneguem molt bé. Us deixo aquí uns consells o idees per si esteu pensant en anar-hi. Ah, aquest és un post no patrocinat i està basat en la nostra experiència a la zona nord de Menorca (entre Maó i Fornells).
El miracle d’anar de vacances
Publicat al blog, Cinc homes a casa, de l’ARA Criatures
Arriben dies de festa i els que tenim molts fills tombant per casa ja tremolem. La Setmana Santa encara la podem conciliar, tot plegat són deu dies, però segur que tots ja esteu pensant en la fantàstica ginkama dels tres mesos d’estiu on hi participen avis, esplais, colònies, dies al poble i dies amb nosaltres. I encara ens queda la temuda primera quinzena de setembre on anem restant els dies com si fóssim a la presó. El miracle de conciliar, va dir l’Évole a Salvados el diumenge passat. El que és un miracle és fer vacances quan tens família nombrosa.
El pal del tetris
Publicat al Blog: Cinc homes a casa, del suplement Criatures del Diari ARA.
Les meves amigues són com el pal del tetris: les espero amb moltes ganes i quan arriben… tot ho solucionen i tot ho simplifiquen. El cap de setmana que passo amb elles és un com un reset que m’ajuda a encarar la partida de la vida amb més energia que mai. Ens veiem poc perquè ens separen molts quilòmetres i molts fills, però quan estem juntes la conversa es reprèn en el punt exacte en el que la vam deixar. Plorem de riure, el riure compulsiu i terapèutic que ens ajuda a sentir que estem unides com sempre. Que bé que va riure en un grup d’amigues on darrerament hem vessat moltes llàgrimes.
Les 7 coses que he après de la Cati
Tenir la Cati a la meva vida és una sort. I parlo en present perquè ella ja no hi és però el que em va ensenyar ho recordo i aplico cada dia. A la Cati ja no la tinc al costat però la tinc a dins. Darrerament hi penso molt per diferents motius: estic llegint un llibre que em va recomanar ella (Ashford Park) i aviat farà un any que es va morir. He pensat en les coses que em va ensenyar i he decidit que les volia compartir. Continue reading “Les 7 coses que he après de la Cati” »